LAjuntament de Monòver sha vestit de Carnestoltes amb un mural que evoca els arrels duna festa tradicional, rural i millenària.
Per a la Regidoria de Joventut és fonamental transmetre un missatge desperança i confiança assegurant que prompte tornarem a gaudir tots junts de les festes, al carrer i amb els veïns.
La Regidoria de Joventut de lAjuntament de Monòver no podia deixar de commemorar una fita tan destacada i amb tanta tradició al municipi com és el Carnestoltes.
Per aquesta raó, Verónica Amat, regidora de làrea, destaca que no volíem deixar de fer alguna cosa per tal de recordar enguany aquesta celebració, encara que no es puga celebrar com toca.
Així, des de hui mateix es pot vore un mural a la balconada de lAjuntament de Monòver, el qual, de forma representativa, ajuda a que aquesta data no passe desapercebuda, apunta Amat.
No és la decoració a la qual estem acostumats, amb tota la façana disfressada de la temàtica corresponent, però és una manera de recordar una festa en la qual solen participar centenars de persones any rere any.
I és que, enguany, sha volgut rendir homenatge als arrels daquesta fita i, mitjançant una investigació dels carnestoltes rurals, tradicionals i millenaris dEuropa, shan conegut els seus significats i orígens.
Alguns elements protagonistes daquests carnestoltes millenaris són les màscares i els rituals amb animals, els quals representen lenllaç entre el món celestial i el món terrenal, explica la regidora.
Uns rituals ancestrals que, amb el pas dels segles, han assumit diferents significats, com anuncia Amat, però la majoria sempre relacionats amb el despertar de les forces primaverals, ja siguen vegetals o animals i de purificació dels pobles, deslliurant-los dels mals esperits que porten el fred i la foscor de lhivern i afavorint la fertilitat del camp, el bestiar i les persones.
En concret, al mural que es pot apreciar a la balconada de lAjuntament de Monòver, es poden observar diferents personatges de diversos tradicionals carnestoltes, com ara, la Vijanera a Cantàbria o la Festa de lOs a la comarca del Vallespir, al Rosselló on, segons una creença popular, el 2 de febrer los es desperta de la hivernació i, segons la climatologia, ix fora o torna a la cova.
També es poden vore al mural representacions del cérvol i altres animals amb banyes, símbol de regeneració vital, les quals coneixem com als diables que dansen als correfocs per tal despantar el mal.
La representació botànica també està present a la composició pictòrica del mural denguany amb representacions com els Antruejos del Carnestoltes Hurdano de Càceres, els Ossos Reisig dEmpfinger (Alemanya) o els Homes de molsa de Béjar, a Salamanca, els quals van abillats amb un mantell vegetal damunt els cossos donant la benvinguda a la primavera.
Però això no és tot, perquè des de Joventut hem volgut aprofitar totes aquestes celebracions per tal de fer un parallelisme entre els rituals i les tradicions carnavalesques i la situació que estem vivint en aquest moment, remarca Verónica Amat.
Una manera dagafar aquest llegat de mites i llegendes del carnestoltes millenaris, que parlen de gaudir de la vida, dun món de natura i sostenibilitat amb llaços destacats amb el medi rural… per a ubicar-los en el món actual i fer daquest carnestoltes 2021 un moment simbòlic, ple de força i des don projectar ànims en aquestes circumstàncies excepcionals.
Perquè considerem que és fonamental llançar un missatge desperança i confiança amb el qual assegurar que prompte tornarem a gaudir tots junts de lexplosió de goig i colors a les nostres festes, als nostres carrers i, sobretot, amb la nostra gent, com apunta Amat.